perdido perro pequeño

polémicas [risas] manifiesto enlaces yambrientos versión imprimir home


Fumar merda
:: Pius ::

Són les tres del migdia. Avui és un dia d'hivern com qualsevol altre a Barcelona. Mires per la finestra i veus el cel tapat i notes una sensació de fred que no es correspon amb la realitat. La meva percepció del clima és la d'un noi de poble, poc habituat al microclima d'una gran ciutat, on l'hivern és més suau gràcies a la bombolla de gasos tòxics que ens envolta.

Ja he dinat i, inevitablement, les ganes de fumar-me un porret ja han fet acte de presència, però, com sempre, noto la falta d'un element clau en l'operació: un encenedor.

Miro al meu voltant i en veig un munt: "clippers" comprats (i algun de furtat), encenedors de propaganda,... però com ja ve sent habitual cap d'ells funciona, si més no, de manera individual. Els examino tots, un per un, fins que en trobo un que encara té un petit pòsit de gas. Evidentment, la pedra de l'encenedor ja no és funcional i hauré de fer servir dos encenedors, la combinació ideal, en què un posarà l'espurna i l'altre la matèria combustible.

La meva inocència queda ben palesa molt aviat. Ja he cremat la pedra d'haixix i l'he mesclat amb el tabac i, de sobte, sorpresa!, obro el llibret de papers i no n'hi ha cap, ni un. Penso en anar a l'estanc, però m'aturo a reflexionar, i m'adono que encara falten dues hores per què l'obrin.

Un sentiment de frustració m'impregna i em sumeix en un estat d'impotència, i llavors recordo un dia llunyà d'hivern allà al poble, a Malgrat, de nit en què em va ocórrer quelcom similar. També recordo que com a substitutiu d'una fulla de paper Smoking DeLuxe, vaig fer servir un tiquet de compra del Super Avui.

M'afanyo a rebuscar dins la meva bossa, iniciant la cerca d'un tiquet com aquell; el que trobo és rebut d'un caixer automàtic. Tot seguit, retallo el rebut amb les tisores i em faig el mai (usant una quantitat extra de saliva per pal.liar l'absència de pega per tal d'aconseguir una correcta elaboració del cigarret d'haixix).

Ara sí, tot és a punt, i me'l poso a la boca. Fent servir la tècnica del "doble encenedor" li faig la primera pipada i m'omplo els bronquis i els pulmons d'un fum blanc i espès, producte de la combustió d'un tiquet (ple de tinta), tabac (ple de productes nocius i adictius, dels quals només les tabaqueres coneixen la fòrmula) i d'haixix (30 % haixix, 70 % fems de ruc i camell del Marroc).

Tanta feina per fumar merda, tinta i, això sí, un lleuger toc d'haixix per aromatitzar una mica la mescla. Ara entendreu per què sóc partidari del cultiu de marihuana, però això és una altra història que ja us explicaré.



[volver al index]


© Pius :: yambria :: barcelona :: 2004